Campanya pel dret a vot de les persones amb discapacitat de DINCAT

El passat 16 de setembre es va realitzar una taula rodona organitzada per DINCAT i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona amb el títol: La ciutadania en qüestió: L’exercici de la capacitat jurídica i els drets polítics de les persones amb discapacitat intel·lectual.

La taula rodona presentada i moderada pel Sr. Bernat Gasulla. Periodista i subdirector d’Informació d’El Periodico de Catalunya. “ Ha mostrat sensibilitat en aquest col·lectiu i el dret a sufragi”.

La benvinguda a l’acte va ser a càrrec de l’il·lustríssim Sr. Oriol Rusca. Degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

La defensa de drets té a veure amb la dignitat de les persones:

  • AUTOESTIMA
  • INCLUSIÓ SOCIAL “Ple desenvolupament dins la societat”.
  • PARTICIPAR ACTIVAMENT en les decisions d’un poble “Per l’aportació que cada persona pot fer a la societat”.

La reivindicació del Sr. Oriol Rusca va ser:  -A la societat en general, no es valora qui pot votar o deixar de votar, en canvi en determinats col·lectius es mesura amb lupa i es fa evident la falta de sensibilitat per part d’alguns jutges a l’hora de dictaminar la sentencia d’incapacitació total.

Seguidament el Sr. Rafael Ribó del Síndic de Greuges de Catalunya va fer la seva intervenció:

  • Més de 4.000 persones amb discapacitat a Catalunya no poden votar.
  • EL dret al sufragi es un dret elemental de la democràcia.
  • Hi ha una convenció claríssima, que esta per damunt de la constitució.
  • S’ha de treballar per tal de garantir el procediment. Posar els mitjans necessaris, fer accions per a que participin.
  • 900124124 telèfon del Síndic de Greuges on convida a les persones amb discapacitat i familiars a explicar casos concrets on es vegi la vulneració dels drets.
  • Als jutges suggereix: A l’hora d’incapacitar a les persones, s’ha d’anar cas per cas.
  • També s’ha de tenir en compte a les persones que necessiten el braïlle, les persones que son a casa i no tindran accés al vot per que no es poden desplaçar, etc. (vot electrònic).

La reivindicació del Sr. Rafael Ribó va ser:

  • La societat i les administracions encara no estan a l’alçada.
  • Interpel·lació als jutges que respectin els drets més fonamentals.
  • La participació no s’acaba amb el dret a vot sinó en el fet de poder ser escollit.

Als anys 90 eren els jutges els que feien la demanda de la incapacitació de les persones amb discapacitat “Muerte civil”. Un cop es va ratificar la convenció aquest procediment va canviar i ara son les famílies les que fan la demanda d’incapacitar als seus fills.

L’actitud de la Fiscalia hauria de ser la de revisar cassos molt antics (cita l’exemple de persones amb malaltia mental que se’ls va incapacitar, però que actualment estan compensats gracies a la medicació).

Varen intervenir diferents persones amb càrrecs importants com la Sra. Neus Pujals, fiscal del tribunal Superior de justícia de Catalunya i fiscal en cap a Sabadell, el Sr. Andreu Orofino, advocat i assessor jurídic de DINCAT, el Sr. Luis Rodríguez, representant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i Magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i la Sra. Dolors Torrents, mebre de l’Observatori de Drets de Dincat.

TORN DE PREGUNTES

PARE: Que passa amb aquelles persones amb discapacitat profunds que tenen aquest dret reconegut, quins mecanismes podem utilitzar?

La resposta que li fa la Sra. Neus Pujal és que hauria de ser la figura d’un assistent, ja que un familiar pot manipular a la persona.

Un jurista de FEAPS que estava entre el públic va voler intervenir: -El més important es interpretar la voluntat de la persona d’exercir aquest dret a vot. Si aquesta voluntat existeix s’han d’utilitzar mètodes augmentatius i alternatius, la feina que queda per fer es la d’avançar en mètodes.

PARE: Explica la seva experiència personal en el procés. Comenta que tot i està en contra de la seva voluntat per que la convenció reconeix aquest dret a la seva filla el jutge la va incapacitar totalment.

La solució que li donen es tornar a començar el procés. La resposta del pare va ser que per part seva significava un malbaratament de temps, de diners i haver de tornar a començar per no fer-se les coses ben fetes perquè la convenció existeix des del 2008.

PÚBLIC ASSISTENT:

Demanar als partits polítics que facin els programes accessibles “que es reinventin i es sensibilitzin, que no només serviran per al col·lectiu de persones amb discapacitat si no en gent gran o gent sense estudis, immigrants etc.”

Isaac Alarcon: Diu que tothom es igual davant la llei, que s’ha de canviar molt. Diu de memòria als assistents un article de la convenció de l’ONU dels Drets humans. Un cop acaba continua amb el seu discurs: S’ha evolucionat molt, però encara queden moltes coses per fer! El públic s’aixeca i l’aplaudeix!

La Rosa M Cadenas, presidenta de DINCAT conclou l’acte agraint als participants de la taula i als assistents a l’acte.

Donant ànims a les persones amb discapacitat per a que segueixin lluitant i reivindicant els seus drets.

Comentaris: